Bon dia,
Avui us explicaré una llegenda:
Diu una bonica llegenda àrab que dos amics viatjaven pel desert i en un determinat punt de el viatge van discutir. L'altre, ofès, sense res a dir, va escriure a la sorra:
- Avui, el meu millor amic m'ha fet una bufetada a la cara.
Van seguir endavant i van arribar a un oasi on van banyar-se.
El que havia estat bufetejat va començar a ofegar-se, sent salvat per l'amic.
Al recuperar-se va prendre un ganivet i va escriure en una pedra:
-Avui, el meu millor amic m'ha salvat la vida.
Intrigat, l'amic va preguntar:
-Per què després que t'he llastimat, has escrit a la sorra i ara escrius en una pedra?
Somrient, l'altre amic va respondre:
- Quan un gran amic ens ofèn, haurem d'escriure a la sorra on el vent de l'oblit i el perdó s'encarregaran d'esborrar-ho i apagar-lo.
D'altra banda, quan ens faci alguna cosa bona, haurem gravar-lo en la pedra de la memòria de cor on cap vent podrà esborrar-ho.
Després de llegir aquest text, reflexionem:
1. Pots mencionar persones que són properes a tú que consideris bons amics?
2. Recordes algun gest que hagin tingut per demostrar la seva amistat?
3. Com et vas sentir en aquell moment?
Espero que us agradi.
Un petonet,
Lorena
p.d.Aquí us poso el vídeo de la llegenda en castellà.
0 comentarios:
Publica un comentari a l'entrada